: Un tresor que hem de trobar i conservar
El normal és que ens agradi tenir amics: l'ésser humà és social per naturalesa, creix i madura amb el tracte amb altres persones. I així com la família ens proporciona fonamentalment companyia, afecte quotidià, suport incondicional, estabilitat emocional i una dimensió transcendental de la vida (un projecte compartit, el progrés dels nostres fills), els amics aporten preferentment aire fresc, diversitat, entreteniment, la possibilitat de desenvolupar aficions i de comunicar-nos en un ambient de cordialitat i alegria. I, no poques vegades, l'oportunitat d'evadir-nos dels problemes quotidians. Però no tots els amics són igual d'importants; parlem avui d'aquests que mostren interès pel que ens ocorre, dels que sempre estan disposats a aportar-nos consell, suport, proximitat i afecte; en altres paraules, els bons amics, els imprescindibles.
La major part de nosaltres tenim amics, o n'hem tingut. Però, amb el pas del temps, canviem de manera de ser, ens casem i tenim fills i això ens porta a centrar-nos en altres prioritats. Altres obstacles són la distància motivada, per exemple, per un canvi de residència. Un possible fre més: compartir amics amb la nostra parella i amb els seus amics.
A més, a mesura que passen els anys, alguns tendim a tornar-nos més reservats, egoistes, maniàtics o individualistes. Així, ens fem exigents i menys oberts, tolerants i comprensius, amb la qual cosa ens costa molt fer nous amics i fins i tot mantenir els que teníem. Amb la facilitat amb què es pot perdre un amic, que difícil que és recuperar-lo, pensem, com si la culpa no fos nostra. Però hem de saber que una persona que mostra capacitat per a fer nous amics evidencia una obertura mental i una sociabilitat superiors a qui es veu incapaç d'aconseguir-ho.
Cada persona, de totes maneres, és un món: a algunes els agraden les amistats íntimes i unes altres prefereixen una relació més superficial, però també n'hi ha qui té uns pocs amics íntims mentre que amb els altres comparteix la vida social menys personal. La clau no és tenir molts amics, sinó els suficients per a satisfer la nostra necessitat de relació aliena a la família, els veïns o el treball. Podem tenir molts amics i que, en canvi, no ens "omplin". En aquest cas, és hora de plantejar-nos la necessitat de canviar o d'ampliar la nostra xarxa d'amics.
Entradas
